Tormenta

I ara que ja havia trobat la calma, esperava ansiosa la tormenta.
Començava a gaudir de les primeres gotes, ara que ja s'havia fos pràcticament tota la neu.
Tenia ganes d'empapar-se fins al moll dels ossos i després, si calia, ja es cuidaria el refredat.

El sol,la lluna, les hores

RELLOTGE ASTRONÒMICEl rellotge astronòmic de Praga és el rellotge medieval més famos del món (almenys això asseguren les guies). Situat a la plaça de la ciutat vella comparteix protagonisme amb l'esglèsia de Tyn, tot i que la guanya pel que fa al nombre de visites i amb bastanta diferència.

Està format bàsicament per tres parts s'ordenen de dalt a baix de la següent manera: el quadrant astronòmic, les figures animades que represente "el passeig dels apòstols", i el calendari ciruclar amb medalles que simbolitzen els mesos de l'any.

El quadrant astronòmic del rellotge marca les vint-i-quatre hores del dia però també la posició del sol i la lluna al cel, i altres detalls astronòmics que no sóc capaç d’entendre... La seva forma recorda a un instrument medieval que s’utilitzava en astronomia i navegació uns quants centenars d’anys enrere, l’astrolabi. Sobre el rellotge estan pintats la terra i el cel, l’anell del zodíac, l’anell de la rotació i també un parell d’icones que representen la lluna i el sol.

El sol brilla daurat i es mou recorrent la circumferència que dibuixa l’anella del zodíac. S’ajunta amb la maneta que es també daurada i junts mostren l’hora local de Praga, assenyalant els números romans, les hores en format d’hores desiguals (no m’en feu explicar la utilitat..) sobre les línies dorades, i les hores contades a partir de l’alba en antic horari txec, sobre l’anella exterior. La distància que separa el sol del centre del rellotge indica el temps entre l’alba i la posta de sol. La esfera de la lluna imita el moviment del sol, tot i que es mou molt més ràpidament. L’esfera lunar brilla paltejada i representa les fases de la lluna.

Lo que escribí estando lejos [lejos de veras]

Si ya perdí la parte de mí que tenías vos
Sólo puedo conservar la parte de vos que tengo yo.
Así, lo que sea que queda, quedará















Quedará sin sentido
Quedará solo la mitad
Quedará sin futuro
Quedará solo para mí

Pero quedará

*Santa Teresa, Rocha, Uruguay

The jester

The prettiest

Songs

Puedo volver,
puedo callar,
puedo forzar la relidad.

Puedo doler,
puedo arrasar,
puedo sentir que no doy más.

Puedo escurrir,
puedo pasar,
puedo fingir que me da igual.

Puedo incidir,
escapar,
puedo partirme y negociar la otra mitad.

Puedo romper,
puedo olvidar,
puede comerme la ansiedad.

Puedo salir,
puedo girar,
puedo ser fácil de engañar.

Puedo joder,
puedo encantar,
puedo llamarte sin hablar.

Puedo vencer,
puedo palmar,
puedo saber que sin vosotros duele más.

Puede ser que mañana esconda mi voz
por hacerlo a mi manera.
¡hay tanto idiota ahí fuera!

Puede ser que haga de la rabia mi flor
y con ella mi bandera.
¡sálvese quien pueda!

Puedo torcer,
puedo lanzar,
puedo perderme en la obviedad.

Puedo servir,
puedo cansar,
puedo saber que sin vosotros duele más.

Puede ser que mañana esconda mi voz,
por hacerlo a mi manera.
¡hay tanto idiota ahí fuera!

Puede ser que haga de la rabia mi flor
y con ella mi bandera.
¡sálvese quien pueda!

Puedo torcer, lanzar, perderme en la obviedad...
servir, cansar , saber que sin vosotros duele más.

Txec i comunicació intercultural

Avui començava classes. El balanç és positiu, millor del que m'esperava. M'ha costat trobar la classe de txec, però finalment no he arribat tard. Una dona molt simpàtica que no m'entenia ni una paraula m'ha intenta ajudar però al final la manera d'arribar al llocs és preguntant mil cops a tothom. Allí m'esperava un grup curiós i reduit, entre els quals (per fi!) he trobat algú que feia periodisme. Una d'elles és una grega vegetariana que sembla força maja, i que em recorda a una bona amiga. El txec és realment difícil, i no sé si serè capaç d'escopir tantes consonants seguides, anyway... allí estem. Després de txec tenia 10 minuts per canviar d'edifici i començar el seminari (de màster :s) de intercultural communication management. Evidentment he arribat tard, en concret 15 minuts. He intentat posar-me el menys vermella possible, he trucat, i després del "sorry... is this the intercultural communication class?" he entrat i m'he assegut a l'únic lloc lliure que quedava. La classe té força bona pinta. La professora és alemana i parla un anglès d'aquells no-natius que són fàcils d'entre als que som també no-natius. Fa moltes pauses i parla amb vocabulary planer. Entre això i que el fil conductor del seminari és el com ens enfrontem a nous móns i noves cultures, m'he vist en cor (per primera vegada a la meva vida, encara que sense deixar de posar-me vermella) a ser una de les poques persones que han intervingut al debat. És una mena de teoria de la pràctica que he estat aprenent aquests mesos. La setmana que ve hem d parlar sobre la nostra "normalitat cultural". Serà difícil explicar la meva "normalitat" d'aquest any... en fi, que segur que m'agrada l'assignatura. I si a l'examen es tracta de donar opinió personal i visió subjectiva, li explicaré la vida i segur que tinc un al menys un 6 més merescut que el d'història del periodisme!
A la tarda hem creuat el pont, Charles bridge. Buf, aquella banda del riu es mereix un post especial i, està clar, es mereixia unes quantes fotos. Però m'he emportat la càmera sense targeta de memòria així que les fotos hauran d'esperar... i la poca inspiració d'avui em fa acabar així.

nashledanou, zatím*


El post d'avui no és literari, ni profund... és simplement el que he fet. Però suposo que a molts dels que lleguiu això (bé, segur que molts no sou, direm millor alguns) us agrada saber que estic fent, potser més que quan escric paranoies de les meves... però ja aviso que a mi m'agrada més esciure l'altre tipus d'entrades.

Ara

Ara que sé que puc parlar fort i estar callada, ara que sé que riure és igualment recomfortant en silenci i a crits, ara que sé que puc plorar i eixugar-me ràpid les llàgrimes. Ara que ja no hi ha mur, ara que potser ja no el necessito.

*a un bon company de viatge

Hostivar I

clothes

square

fun
[it's funny, I enjoy it;)]





kolej






spring

trees

snowed car

come in

private property

house

post

friend

Vértigo?

"Aquel que quiere permanentemente llegar más alto, tiene que contar con que algún día le invadirá el vértigo... El vértigo es algo diferente al miedo a la caída. El vértigo significa que la profundidad nos atrae, nos seduce, despierta en nosotros el deseo de caer, del qual nos defendemos espantados. "

*Milan Kundera. La insoportable levedad del ser

Ara que estic a Praga, toca conèixer els escriptors locals no? I més, si aquests porten implicita l'associació a persones que augmenten el valor dels seus llibres: La Magda, que el llegia la setmana passada; el pare, el propietari; i la mare, que signa la primera pàgina "amb estima, Mabel".

A la tarda, sessió de fotos per Hostivar (resi i voltants)

Lo que escribí estando lejos

Ahora que sé
que ya no necesito tener siempre alguién al lado ,
siento que estoy menos sola que nunca

[Now that I know that I don't need to have somebody always to my side , I feel I'm less alone than ever]

*La Paloma, Rocha, Uruguay

Valparaiso [bajo la nieve]

*bajo el asfalto hay flores que todavía no han nacido*

Quan era estiu, fa tres setmanes, una bona amiga que feia 22 anys m'acompanyava per la ciutat de Neruda. La frase que algú va pintar fa tres anys en aquella paret s'ha escolat avui entre els meus dubtes. ¿y que habrá bajo la nieve?

Bajo la nieve aguardan bienvenidas y despedidas
Bajo la nieve esperan amistades pasajeras
Miradas cercanas que empezaran lejos
Abrazos, cervezas, viajes y risas
Algún llanto tal vez, esperemos que no en vano

Bajo la nieve esperan cinco meses más
Tantos otros cambios, tanto que aprender
Cambios que, ahora sí, tengo tiempo para digerir
Tiempo que voy a usar para masticar antes de engullir

Step by step

Titelles de fusta i cristalls de bohèmia .Primera caminada per Praga, amb la Gul. Fa fred, però es suporta bé.

En dos dies la Gul i jo hem deixat de ser estranyes. La nostra petita habitació s’ha convertit el nostre raconet conquerit dins d’aquesta ciutat que encara ens queda gran. Praga ha envaït la vida de les dos d’una manera brutal, despietada i alhora consentida. Si fa dos dies ens sentíem desabrigades enmig de tanta neu, ara ens sentim segures entre les nostres quatre parets, blanques com les d’un hospital, que ja hem promès que decorarem. Es barreja el truc, la música en català i les converses en anglès. Atrinxerades aquí, hem cuinat truita de patates, hem començat a riure, a tenir les nostres pròpies bromes, a conèixer els companys de passadís... A la tarda decidim sortir del nostre amagatall i fer de turistes per la ciutat. Passegem per la plaça de la ciutat vella i veiem el rellotge astronòmic i la església de Tyn, adornats per nombroses botigues de sovenirs que exhibeixen cristalls de bohèmia i titelles de fusta fetes a mà. L’encant de Praga ens abraçada. És una abraçada freda però alhora reconforta. Quan comencem a notar el fred decidim prendre un té i un cafè (és fàcil endevinar qui veu què), i ens asseiem en un bar qualsevol. A ella li costa més que jo parlar anglès però entre gestos i expressions ens entenem. Parlem de com ens sentim, comentem els consells que ens repetim a nosaltres mateixes per convèncer-nos que d’aquí uns dies ja ens sentirem a lloc, i ens fem algunes preguntes bàsiques sobre la nostra història personal. M’ensenya paraules en turc que ja no puc recordar, igual que les que jo li he ensenyat en català o castellà. Per això hem decidit que farem una llista que alhora serà útil i decorarà la nostra habitació, ara excessivament blanca. La llista tindrà quatre columnes en les que recollirem el vocabulari essencial en turc, anglès, català i castellà.
Un altre cop al nostre cau planegem les classes que han de començar la setmana que ve i ens escalfem el sopar. Agafem forces per demà, un dia que no som capaces d’imaginar perquè, com gairebé tot ara, serà completament nou. Ja hem fet nostre un petit bocinet d’aquesta Praga, és tracta d’anar expandint dia a dia la nostra conquesta. Step by step.

what do you want to show?

"what do you want to show in your photo?
the outside landscape or our room?"
...
what do I want to show?
outside or inside¿

jugo amb el meu regal de reis i la companya d'habitació em pregunta:

"que vols mostrar a la teva foto?el paissatge de fora, o l'interioir de la nostra habitació?"...

seguidament jo em pregunto el mateix...

¿que és el que vull mostrar?

Empezar de nuevo [Praga I]

Vuelo

cada vez que noto
esa sensación de vacío
en mi estómago

me esfuerzo en hacer sitio
a los recuerdos que dejo
y a los que me esperan

cada vez que mi cabeza
siente irremediablemente
que se echa hacia atrás

oigo lenguas que no son la mía
y el catalán se convierte
en desconocido para la mayoría

vuelo y tomo distancia /me muevo
de adentro hacia fuera
de afuera hacia dentro

me alejo y me acerco
a algo o a alguien
a mi /con suerte/ un poco más aún

y durante el vuelo juego
imagino, recuerdo...
que fue y que no fue

y que va a ser
empezar de nuevo
desde menos cuatro bajo cero