Step by step

Titelles de fusta i cristalls de bohèmia .Primera caminada per Praga, amb la Gul. Fa fred, però es suporta bé.

En dos dies la Gul i jo hem deixat de ser estranyes. La nostra petita habitació s’ha convertit el nostre raconet conquerit dins d’aquesta ciutat que encara ens queda gran. Praga ha envaït la vida de les dos d’una manera brutal, despietada i alhora consentida. Si fa dos dies ens sentíem desabrigades enmig de tanta neu, ara ens sentim segures entre les nostres quatre parets, blanques com les d’un hospital, que ja hem promès que decorarem. Es barreja el truc, la música en català i les converses en anglès. Atrinxerades aquí, hem cuinat truita de patates, hem començat a riure, a tenir les nostres pròpies bromes, a conèixer els companys de passadís... A la tarda decidim sortir del nostre amagatall i fer de turistes per la ciutat. Passegem per la plaça de la ciutat vella i veiem el rellotge astronòmic i la església de Tyn, adornats per nombroses botigues de sovenirs que exhibeixen cristalls de bohèmia i titelles de fusta fetes a mà. L’encant de Praga ens abraçada. És una abraçada freda però alhora reconforta. Quan comencem a notar el fred decidim prendre un té i un cafè (és fàcil endevinar qui veu què), i ens asseiem en un bar qualsevol. A ella li costa més que jo parlar anglès però entre gestos i expressions ens entenem. Parlem de com ens sentim, comentem els consells que ens repetim a nosaltres mateixes per convèncer-nos que d’aquí uns dies ja ens sentirem a lloc, i ens fem algunes preguntes bàsiques sobre la nostra història personal. M’ensenya paraules en turc que ja no puc recordar, igual que les que jo li he ensenyat en català o castellà. Per això hem decidit que farem una llista que alhora serà útil i decorarà la nostra habitació, ara excessivament blanca. La llista tindrà quatre columnes en les que recollirem el vocabulari essencial en turc, anglès, català i castellà.
Un altre cop al nostre cau planegem les classes que han de començar la setmana que ve i ens escalfem el sopar. Agafem forces per demà, un dia que no som capaces d’imaginar perquè, com gairebé tot ara, serà completament nou. Ja hem fet nostre un petit bocinet d’aquesta Praga, és tracta d’anar expandint dia a dia la nostra conquesta. Step by step.