Badi, el poeta

En Badi es canvia i es posa les ulleres. Les mans arrugades, les venes marcades. La barba blanca li perfila la cara de color torrat. Incomptables arrugues amaguen i demostren tots els versos que haurà escrit, inspirat per la fugida, la batalla, la presó, l’exili, la lluita i el dolor constant del seu poble. La mirada perduda horitzó enllà i el posat abatut. Té excusa. Ha viscut prous anys com per estar cansat. Ha esperat prous anys com per estar cansat. Ha lluitat prous anys com per estar cansat. El seu discurs es lineal, constant. No canvia el to, no eleva el volum, no es mostra enfadat, pràcticament no gesticula. Ni en el moment de la història en què descriu com l’empresonen. Ni quan ens explica que va veure amb els seus propis ulls com els espanyols entregaven totes les armes als mauritans, i abans de marxar, rebentaven a trets els bidons buits, perquè els sahrauís no poguessin tornar a utilitzar-los. Fa pauses sí, però són silencis difícil de llegir. No sabria dir si és un home calmat o indiferent. Suposo que serà un home calmat. L’hauran assossegat tants anys de pensar i reflexionar. Potser ha patit massa. Potser ha escrit tant sobre tot el que està recordant que ja no li afecta. Potser si per recordar hagués de reviure no podria permetre’s repassar de nou la seva història. Com aquell presoner que explicava estranyament tranquil les tortures de que podia parlar sense problemes, deia. En Badi parla, sense parar, durant hores. Semblava cansat al començament però no sembla més cansat al final. Mentrestant, el sol va caient, les seves filles feinegen per la casa, els cotxes passen i traspassen, i els nens criden pel carrer. Res ni ningú sembla entendre del tot que una càmera requereix silenci. Res ni ningú s’aturarà quan ell premi el rec. El sol continuarà caient, les filles continuaran treballant, omplint aigua, fent te, els nens no deixaran de cridar, els cotxes no pararan de passar. Tornarem un altre dia. Aquell altre dia serà matí i haurà llum, però hi hauran més nens, més filles, més te... i en Bay estarà més desastre que de costum.