Cada vol més

La televisió retransmetia l’Algèria – Egipte i ells tornarien a casa passades unes set o vuit hores. Jamdulilà, Inshalah. Quan ells agafessin l’avió en Selma tornaria a casa seva, a Smara. La seva filla petita, la Nejua, continuaria estant malalta, al menys uns dies. La Lala, la seva cunyada de dinou anys, continuaria somiant marxar lluny del desert algun dia, i recuperar-se aviat del ronyó per tornar a estudiar dret a Algèria.
Al Ministeri d’Informació, l’habitació que els havia servit de dormitori, menjador, despatx i zona d’oci durant tres setmanes, tornaria a ser la sala de recepció. El Ministre continuaria cobrant un sou exageradament superior a qualsevol dels seus treballadors. Més de mil euros és exagerat si ho compares amb quaranta o cinquanta, t’ho miris com t’ho miris. I qualsevol treballador del Ministeri d’Informació continuaria sent llicenciat en qualsevol cosa abans que en periodisme: dret internacional, ciències polítiques, història, economia, empresarials... El cap del servei de premsa continuaria pensant que posar dos punts abans d’una cita és un error, i continuaria fent fotos mogudes o cremades tot i els esforços d’ells dos. Un partit de futbol continuaria revolucionant més a la gent que una detenció. En Bay continuaria escaquejant-se de la feina sempre que pugés i els que volguessin treballar continuarien cremant-se a ritme de te [ja sé que repeteixo metàfora, però m’agrada]. Arribats el moment de marxar, ells tres havien perdut tota importància. Amb tot, esperem que la feina dels que se n’anaven servís d’alguna cosa, però les consciències que cal remoure són les que estan més enllà de les fronteres del Sàhara. Sí, la seva feina serviria d’alguna cosa algun dia – inshalah – per això la seva estança havia tingut sentit. Però el que ells tres sentissin o pensessin en aquell moment era del tot irrellevant. El món era massa gran com per autoanalitzar-se. Hi havia massa coses per estudiar i reflexionar, fora d’ells mateixos. A ella, viatjar li servia per adonar-se – cada vol més – que ella – cada vol més petita – no era el centre del seu món – cada vol més gran.