viernes, 6 de noviembre de 2009

Massa quilòmetres

*Mou el dit petit de la mà esquerra. Moc el dic petit de la mà esquerra. Em mira com si anés a dir alguna cosa. El miro com si anés a escoltar-lo. Silenci. Silenci. Li acosto el got buit de te. S’ho pensa. Agafa el got buit de te i el posa junt amb els altres. Recupera la seva posició. Recolza les seves galtes rodones sobre la seva maneta. Recolzo el meu pòmul dret sobre la meva mà dreta. Faig com que m’acosto. Fa com que s’allunya. Massa quilòmetres entre el meu món i el seu.


*Passegem pels carrers del Aioun i s’acosten nens i nenes que van de camí a l’escola. Corren riallers cap a nosaltres atrets per la imatge d’allò que els és tan llunyà i que els recorda als estius que han passat lluny de la hamada argelina. Alguns s’acosten més que d’altres, que semblen més espantats. Molts porten camisetes d’equips de futbol, o referències culturals de les que et trobes dia rere dia als carrers de Barcelona o de Lleida.
- ¡Hola!
- ¡Hola! – contesten tots a l’únison
- ¿Como estas?
- Bien. ¿Como estáis? – s’atreveix a dir el més alt
- Nosotros bien ¿y tu?
- Bien – tornen a contestar alhora
- Hablas muy bien el español. ¿Donde has aprendido a hablar español?
- En Castilla la mancha – Diu el que porta la samarreta de la selección espanyola
- Muy bien... ¿y tu? ¿Has estado en España?
- Sí, en Andalucia. ¿De donde sois? – pregunta la de les dues trenes coronades per dos llaços enormes
- Nosotros de Barcelona
- Ella tiene familia en Barcelona! – senyalen a una nena que riu tímida i orgullosa
- Y del país basco
- Él es basco también – ara senyalen al més petit, que córre i salta seguint els nostres passos
- ¿Si?Que bien!
Somriuen
- ¿Teneis caramelos?

*Avancem amb el Nissan Patrol per Smara i creuem pel costat d’un grup de nens que juguen en un carrer d’aquells que no és ben bé un carrer i que no té nom. Sembla que ens vulguin saludar i un de nosaltres treu el braç per la finestra. Dos segons després una pedra xoca amb força contra el vidre posterior del cotxe. Els nens comencen a córrer i les tres pedres més colpejen la part de darrera del cotxe. El conductor treu el cap per la finestra i crida. Massa quilòmetres entre el nostre món i el seu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario