Home is where your people is

"Casa teva està on és la teva gent"

Un altre cop feia la maleta, la motxilla. Fer i desfer maletes era tan habitual que ho podia fer en cinc minuts. És clar que en arribar al destí li faltarien algunes coses, però això passaria igual si dediqués hores a preparar l'equipatge.

Ara se n'anava a Italia, sabent que a la tornada, aquí haurien passat força coses. Alguns potser la trobarien a faltar, altres no, altres marxaven amb ella. No l'importava enfrontar-se de nou a més canvis perquè ja s'hi havia acostumat - de vegades pensava que massa i tot -. Ara tenia ganes de veure com algunes coses no canvien, independement del context, del temps, de la resta de gent... Es trobaria amb l'Anna, i segurament l'una i l'altra haurien canviat des de les vacanses de Nadal. A ella l'acompanyaven dos que eren desconeguts fa una setmana, i amb l'Anna l'esperava tot un món que havia començat al setembre i s'acabaria al juny, com ara el seu món havia començat feia tot just un mes i s'acabaria en començar l'estiu.

En els últims mesos havia aprés a distinguir conegut de company, company d'amic i amic de família. En aquesta escala l'Anna era el següent esglaó. Si la família es diferenciava dels amics perquè hi serien sempre per ajudar-la en qualsevol cosa, l'Anna podia a més, entendre-la passés el que passés. L'entenia, l'ajudava, li donava consells, callava, i s'enfadava també, de vegades sense motiu... Però hi era. Estava i estaria amb ella sempre una mica més que la resta del món.

I això s'agraeix quan la resta del món canvia cada dos mesos, tot i que cada novetat i cada final, implica que alguna cosa que abans no existia, esdevé important i etern d'una manera o altra.