My morning escene

De Rabuni a Al aioun. Cinc minuts de trajecte i ens allunyem de l’asfalt. Mucho bache i muchas… muchas piedras. Des de la finestra es divisa el desert, immens. Sona: “I want to keep away” [Fly away de Lenny Kravitz]. Intento ordenar de forma lògica tots els elements del moment però passats un segons dessisteixo i simplement intento assimilar-los el més lentament possible. El Nissan Patrol tremola sense descans a mesura navega sobre el mar d’arena fina i pedres negres. La tremolor del cotxe em sacseja el braç dret, que descansa damunt la goma de la finestra del copilot. Obro la mà per sentir l’aire, que es converteix en vent a causa de la velocitat del cotxe. Noto la seva força sobretot a la cara i gairebé em molesta. Gairebé. La ràdio diu: “del color del cabell d’una rossa tenyida de vermell” [Ara vinc d’enlloc, de Gertrudis]. El reflex del meu rellotge al retrovisor em recorda que aquí el meu temps no serveix. En Lelifa comença a cantar en hassania paraules que no entenc, però les repeteixo com si fos un joc. “Ehe”-“Ehe” “Akba”-“Akba” “zueina”-“zueina”... i dues rialles i un cop a l’espatlla com a colenda.
El sol ja brilla amb tota la seva força, deuen ser quarts d’una. “Si el amor es ciego, ¿por que me miras?” [ Chulailo laleilo de Martires del compas].Als seients de darrera el Gerard i el Jon parlen, canten i segueixen fent bromes amb el conductor. “Para...cinco!”- crida en halifa entre somriures. Palmes al ritme de la música. “Y allí tirado en la cama, cuando me eches de menos, habrá escarcha en tu mirada y en tu alma veneno...” Davall dels meus peus s’arruguen dues pàgines del diari Sahara Libre. Les seves línies escrites en àrab absorbeixen l’oli del motor que no sé si vull saber d’on surt. Entre tanta sorra i tantes pedres creuem uns metres de matolls, i a l’horitzó s’estenen miratges d’aquells que en Gerard diu que Kapuscinski descriu tan bé. Última cançò:My morning escene de Jonah Smith. "And I need some help along the way"...



P.D.:L’altíssima qualitat de la banda sonora córre a càrrec de Gerard Peris. Prego dirigiu a ell els vostres afalacs musicals. Gràcies.